Ser un mocós

Que malament t'han fet, si et lamentes que t'utilitzin. Que siguis flesh flesh and a matter of time que circula ignorat, maltractat en la víscera però polit en la superfície, per les avingudes del sector serveis. Part d'una imatge de disseny, enfocada al públic. El públic. I vas pensant Sempre el somriure, sempre fent de llacet d'un embolcall que embolica un regal que no es dóna a ningú perquè tothom està massa enfeinat fent d'embolcall.

Que malament t'han fet, si et sap greu aquest afany nostre d'anar cobrint la superfície, d'inventar ambientadors i precintes tot sabent que endins tindrem la mateixa esclavitud; si et sap greu que aquests magnífics edificis acullin tanta ànsia com acullen, amb la impudícia dels seus vidres i la seva opacitat laboral. Se sap, que ens passem el dia sofisticant l'ocultació de tanta precarietat. No cal ser un llest. Però no és per ordre de ningú, ni per negligència: és que al centre del regal, al centre de nosaltres i del que podem oferir, o no hi ha res o hi ha un tou de merda insòlit en proporcions i de ferum de cadàver i és el més bonic que tenim.

Però mira que te n'han arribat a fer, d'imbècil, si no veus que és el més humà de tot plegat que maldem per defensar-nos de la pròpia naturalesa, i que és una mostra de respecte, i aleshores som-hi: a per robes, ipods ipads i fills, si pot ser de jóvens, que dirien les àvies. No t'agradaven les històries de guerrers i les aventures, de petit, i com més difícils millor? Doncs no vomitis a la rambla de fàstic al món que han de passar-hi els turistes, tros de circumstància.