A més, aquesta tria és absolutament interessada, per no entrar ja en el fet que se salta a la lleugera moltes altres possibilitats en el plantejament, com ara que les dues facetes, el desequilibri i una adscripció ideològica determinada, es puguin retroalimentar sense que al final se sàpiga què ha fet créixer què i en quina mesura dins el cap de l'individu. Alguns convindran que no voltava gaire fi i que les idees l'han rematat, o que aquestes idees segons com ragin poden embogir els més febles o directament ho sumaran tot plegat i diran que aquest paio era un boig equivocat. Però la tria o la mera suma són absolutes renúncies.
L'autèntica aportació al debat públic seria aconseguir aïllar aquests percentatges i/o, saber el seu pes i traçar la relació entre ells per veure com contrarrestar-los. Com es veu, parlo a nivell cerebral. De fer equacions en terrenys vaporosos entre patrons de conducta i un seguit de factors ambientals, polítics, sociològics i de tota mena, i deixant un espai a l'arbitrarietat natural dins d'aquests processos combinatoris. Entendre els fluxos ideològics presents i els absents, els que es defensen i els que poden aparèixer en tocar aquesta o tal altra variable, etc, etc, etc. Com es veu, parlo d'agafar una calculadora i fer operacions impossibles i de marcar amb xinxetes precises el mapa de possibilitats. On més s'ha de produir una cosa d'aquestes i per què. Quina fórmula ens avisarà que una sèrie de missatges sempre en circulació i volubles i un caràcter es combinaran de manera tan nociva per prevenir-ho aïlladament.
Fins que no ho sapiguem, em temo que d'aquesta manera estem fotent tots plegats l'imbècil, si és que pretenem arribar a algun lloc de debò. Si no, per anar xerrant ja va bé així. Em temo que mai podrem arribar a un grau precís de control sobre la societat que ho evités - i que també generaria tristes dinàmiques segurament- i per això gastem tinta debades. No s'hi podia fer res, no es pot fer res perquè torni a passar, parlar-ne no sabem de què serveix. Però hem de poder dir que no sabem de què collons serveix parlar-ne i fins i tot optar per no parlar-ne. Això seria un missatge honrat. El dol és comprensible, i la pena obligada, però tot aquest soroll pretesament intel.lectual que l'ha seguit en forma de reacció periodística pontificant sobre abstractes és completament cec encara que tingui la millor voluntat cívica. Les conclusions sobre el particular són supersticioses i precipitades, em sap greu pel negoci d'opinador. Combatre la bogeria sense dur la lògica fins al fons de la cova i l'error polític sense cap mena de ciència política o simplement de ciència farà que tants articles s'oblidin amb el temps.
Si jo hagués d'escriure un article sobre la matança d'Oslo potser no ho faria, perquè fins que no sapigués segons què...Amb mi no faríem mai un pas endavant, no? Ben pocs, però aquells pocs el silenci no els absorbiria. Potser l'article diria de no fer-lo perquè no m'agraden els bruixots especuladors com no m'agraden els templaris.