La ciutat ha estat envaïda per una pluja magnífica. Al matí tenia compromisos i m'ha molestat la pudor que aixeca del terra. Ara, tancat com estic a casa, sol, en gaudeixo totes les virtuts. El tro se sobreposa a la música de ràdio web de tant en tant. També de tant en tant un llampec parpelleja rere la persiana. És menys freqüent, però, que el llum de la tauleta faci el tonto. Hi ha hagut un moment encantador de sincronia, curiós: just al moment que la bombeta intentava tímidament deixar-me a les fosques, de fora ha vingut una gran encesa.
Cau un ruixat impressionant. El cel, tapat. En canvi, ahir a aquesta hora, la tarda tenia solàs per estona. Tot era cremor lluminosa, no calien endolls per llegir, però res predisposava a la lectura i per tant tampoc calien endolls per llegir.