Je vien de voir la mer et je suis rentré dans ma stupide ville, voilà pourquoi je sus plus embêté que jamais. Flaubert: vinc de veure el mar i he tornat al meu poblet estúpid; per això estic més enrabiat que mai. En paraules de Bürger: "Vida és per Flaubert la proximitat percebuda pels sentits d'esplendor i misèria, espant i bellesa, en resum: una contraimatge de l'existència real del ciutadà". El món premodern com a imatge per repudiar l'actual, un nou - enèssim- mirar a una altra banda.