De la fragilitat

En nom dels sentiments hem comès una quantitat de barbaritats escandalosa, llegeixo, i no puc estar més d'acord. La fragilitat té un determinat perímetre; si se l'alimenta en excés, deixa de ser rendible i de tenir res a veure amb la vida.

Ni per aproximació un excés de sensibilitat implica una major experiència, sinó tot el contrari. I sobre què és intel.ligència o no, per molta egolatria que patim, la natura ja ha dictat les normes fa temps. Ara convindria que els homes ens ho apliquéssim i d'una vegada per totes acabéssim amb la propaganda incondicional d'una determinada virtud sense posar-la en el seu context. Algú hauria de dir-nos que no cal passar-se amb el perfum, que acabarem amb la pell irritada. Aquí el fer de la gent put a poesia patchouli, i la dissidència que es manifesta és radical i absurda. 

Massa sovint volem començar la casa per la teulada. La cirereta del pastís, l'enxeneta que posa la gràcia, per alguna raó són petites i tenen tant que les aguanta. Però vivim temps d'espectacle. No sabem esperar i ignorem que en la construcció està el miracle. Allò veritablement necessari ho estem bombardejant d'ànsia. Caldria que ens poséssim amb això perquè hi tenim una feinada, i la resta ja arribarà si déu vol.