Ja fa uns anys que em passa que no em puc fixar en el present per incorporar nous mites. Mira que busco ídols actuals, però és que no sóc capaç de comprar-ne cap. Bona part dels que avui estan marcant la Història tenen un vernís de modernor que no sé, com que me'ls desacredita. Entre que estan immersos en processos industrials, que el seu nom fa pujar i baixar borses...Sempre els acabo trobant una sèrie de coses de més aviat poc candor. Un exemple d'això seria el Craig Venter.
Els mites actuals tampoc fan olor de naftalina, ni són imaginables fullejant el diari en menjadors de rajola hidràulica. I com que el nostre romanticisme l'hem fet al passat, amb l'estètica del passat com a referència, qualsevol intent de mitificació d'algú actual té les de perdre.
Però no només és que qualsevol temps passat fos millor sinó que ara, amb twitter i la mitja desena de mobles de plàstic comprats aquest mes, s'estan creant algunes concepcions de passats ben poc quallats que no obstant seran el passat passat i la manera de viure'l per molts ciutadans d'aquí uns anys. Correm el risc que els temps aniquil.lin cada cop més la nostra idea d'un passat afiançat i amb aspectes mitificables. Qualsevol temps passat feia millor de temps passat, i crec que això és una afirmació neutral. Jobs, ficat en aquest passat modern, i contribuint-hi de facto, també em sembla més inconsistent com a mite. És part d'aquest fenomen.
Però no només és que qualsevol temps passat fos millor sinó que ara, amb twitter i la mitja desena de mobles de plàstic comprats aquest mes, s'estan creant algunes concepcions de passats ben poc quallats que no obstant seran el passat passat i la manera de viure'l per molts ciutadans d'aquí uns anys. Correm el risc que els temps aniquil.lin cada cop més la nostra idea d'un passat afiançat i amb aspectes mitificables. Qualsevol temps passat feia millor de temps passat, i crec que això és una afirmació neutral. Jobs, ficat en aquest passat modern, i contribuint-hi de facto, també em sembla més inconsistent com a mite. És part d'aquest fenomen.
Però es que d'ell, com a mite, n'he sabut més tard. Al meu passat òptim sí que hi ha en canvi un iPod comprat a Andorra. Blau metàl.lic, que no verd poma. A l'època que el vaig comprar, al magatzem Punt de trobada acostumaven a dir "Toni Cos 1020" per megafonia i m'agradava col.leccionar bolígrafs. Per descomptat, foc ¿blau? encara no existia.