Ciutat 1
La ciutat 1- ho he dit abans- l'he d'esmentar per mecanicisme, perquè em precedeix. Encara que la ciutat és tu, teva-meva, meva tu, conté els seus murs prims, els seus futurs i alguna verge. Tota l'escòria a filtrar pel poema, terra antivermella. Cerco la història que només ens reconeix encaixonada als arbres de les avingudes. La natura pateix derrotes; és un residu de la bellesa sense esforç davant de moltes certeses més altes. I aquesta caritat raonable cap a la història natural que no és és autocompassió. El poema és autocompassió, santificar la pols ignorada. Però deixem-nos d'acordions: la ciutat 1 l'has fundada tu amb un petó ontològic com un adjectiu que s'acomiada.