Som els millors

N'hi ha uns quants que som els millors, i m'agradaria pensar que jo sóc un d'ells. Només has de veure com baixem solitaris el passeig de Gràcia de matinada mentre reguen, i amb quin vigor les nostres passes corresponen el món. No és que siguem gaire guapos, és que sabem triar la cançó que ens farà entrar els déus per les orelles. Tots els nostres somriures són tan grans que no es poden quedar tancats, i a l'aire que ens envolta sura la humanitat. De fet, l'aire no podria estar millor omplert els nostres dies d'eufòria, quan sabem convocar les millors capacitats, les més originals virtuts per superar l'esclat de les roses. N'hi ha uns quants que som els millors, i quan em sento capaç de qualsevol cosa és que ho sóc i més val que te m'uneixis, i quan no, pots esperar amb confiança. Hi ha un alcohol que desperta als meus germans, milers de cossos de dona que tenen a veure amb el nostre estat i el temps és una immensa diana. Si has tingut aquesta certesa algun dia, si algun dia t'has cordat l'abric i el món t'ha semblat un sistema perfeccionat pel teu gest, cau algun dia en la vanitat i vine a la nostra festa. És una pena tants punts desconnectats; plou i a recer d'un bon vi ens esperen tantes gestes...