Jo no voto Convergència per la mateixa raó que no voto partits. Convergència. Perdoneu la rima, però ells ja són allà, ja tenen el poder i et venen la prudència. Anyell de Déu, de debò vindran de fora de tu a fer-te humil?
Pots estar d'acord amb la seva intel·ligència i amb les seves estratagemes, però pensa-hi, és una comunió per al teu posicionament com a individu sobre el món o es refereix a la política? En el que et pugui unir a Convergència, Catalunya no hi té res a veure. Que siguis votant o que vulguis una societat determinada no hi té res a veure. És més l'admiració per la guineu el que t'hauria de fer no rendir-los tribut.
Han fet coses bé; han sabut jugar la carta alhora del públic i del privat com si el poble català per ser-ho tingués genètica - privada- i destí - estat- de ric, i com si aquestes coses tan diferents fossin una de sola, tots aixoplugats a recer de la moderació que a Espanya es diu que no tenen. Han sabut associar-se a un determinat sentit del gust mentre semblaven pietosos amb la mediocritat; han sabut fer-se les víctimes i fer-nos oblidar què és una víctima; perquè víctima és la que no sap. Han sabut fer-te pensar que si tu ets anarcoide estaràs més conforme amb el teixit subjacent que perpetuen que amb el poder que podria exercir qualsevol altre partit amb la mera força del parlament.
Han fet coses malament: la presidenta del parlament, el paper a la llei de partits, la barba de l'Oriol Pujol.
La fatxenderia del covard s'haurà arreglat el dia que a la llotja del Liceu no es vegi ni una sola expressió de màfies ni d'etern propietari i agafi algun prestigi general l'agricultura urbana i la pròpia noció de ciutat, ara pastura pels nihilistes. Però sortirà un 51 i nosaltres haurem guanyat i ens creurem que som ells, sobretot si surten i posen cara de que han perdut.