La gent no sap el que vol, i el que té una mica d'astúcia es dedica no a perseguir coses sinó a posar a prova la seva llibertat davant d'aquestes, per veure si no és que són xantatges de la mandra o de la por. Poques vegades resisteixen l'anàlisi. Com més llibertat, més es difuminen aquests extrems i la intuició ja no es posa al servei dels objectius sinó del procés. Aleshores, es guanya. Això és el progrés, una perllongació indolora de la pregunta. Ningú ha de pensar que el progrés té el mínim rastre d'humanitat.
Per això, cada vegada em posa més nerviós parlar de les finalitats i en canvi cada cop em sento més còmode parlant de la utilitat d'una determinada cosa en un determinat moment. Tu no et posaràs d'acord ni amb tu mateix sobre on vols anar a parar, però sí que et posaràs d'acord en reconèixer eines que et fan servei, que són una idea prou acabada al marge de cap context. L'estadi previ a la voluntat és l'interès, i aquest concepte aniquil·la el destí rebaixant-lo a la condició de mitjà. A Pla, les coses li 'produïen interès'; l'admirador de Maquiavel, el que pensava que 'la gent no parla mai clar sobre el que vol'.
I ara que això ha quedat dit; ara que la única pregunta que se li pot fer a algú és 'a quin punt t'has aturat tu', a quina textura de la vida estàs fent zoom perquè sembla que el cos t'hi respòn bé, perquè no et sents estúpid i creus que en aquell laberint hi ha hòsties gratificants i mar salada; ara que ja has dormit sol en un hotel sense cap més mite que el del teu fàstic, podem ja començar a dir alguna cosa.
Què hem de dir avui? Doncs avui hem de dir que hi ha carrers que t'eleven, danses amb dret a emancipar-te i per exemple ara olors i una comunió amb els objectes més propers. Demana un taxi quan plou si tens massa dolor per anar a París a exigir-te o si no tens prou sistema nerviós per perdre't a Londres. Demana un taxi i busca algun somriure d'algú a qui li caiguin bé les bluses o les camises ben planxades; ocupa't en tot moment de dir bé les coses, d'escriure-les encara millor, d'acariciar-les. Els diners només tenen importància si ja saps el que en faries; més val que en faltin que no que en sobrin perquè és probable que així algun dia, si n'has sabut, en comencin a sobrar. Quanta terra cal tenir apamada per a una prospecció exitosa?
No importa si sota un pont o envoltat de mediocres; no importa si imbècil i boig o enamorat en l'accepció més tètrica, el que importa és el gest i com diria un escriptor 'el regat' que ara detectes i que t'ha d'acompanyar cada vegada en la última imatge abans d'adormir-te. No estem sols, només falta llum i confiança, avidesa per definir bé la teva noció de capital i començar a fer feina. Dota't de l'eina que per a tot t'acredita i amb què ja no et cal subordinar res. De vegades tornes a casa i deixes la bufanda al rebedor suaument i segura, i és un moment breu i tan salvatgement bell que imagina't que puguessis fer així totes les coses; per ventura diràs ara que no hi ha bé i mal, definits d'una i per totes les vegades?