Estem escrivint que guanyaríem, que hem capturat tota la delicadesa i l'aroma dels matins i hem baixat a la plaça, que hem comprat esmorzar amb aquell somriure i el món ens ha semblat aleshores amable pel simple fet de ser-ho nosaltres. Qualsevol cosa ens menjaríem, tenim gana i la casa desordenada. I els llibres apilats a l'estança, curulla de records i de fets possibles mentre la roba s'escorre i s'eixuta. Mai havíem gastat diners per amor, mai havíem treballat tan intensament, tret tantes forces d'una nota; mai sabíem ja què faríem amb tant de temps com se'ns llegava, amb tota la protecció dels nostres pares perquè un dia puguéssim preocupar-nos de quina és la paraula més bella i que més justícia feia a una forma; perquè un dia puguéssim respirar vora el coll que tocava, abrigar-nos per conservar els ossos secs per fer les coses que tocaven, aprendre a cosir i ensenyar a caminar com si sota el sol no hi hagués misèria; mirar les flors al dematí, conèixer gent negra, conèixer gent casada i abraçar-los i tenir cada dia la fe i de vegades la mancança i afinar el dard contra el cinisme, ensumar tota la mediterrània. A la maleta una fulla seca, la última marca de llibretes pop i blue-tag i pantalons i rellotges que s'acaben: un triomf es manifesta només amb la simple esperança.