Dimarts, 30 de juny de 2015

Ahir vaig estar dibuixant una pintura Nabis. Aquest tipus d'obres són ideals per aportar frescor en un moment de cinisme. Quan perceps la derrota i necessites il·lusió, però no pots directament obtenir-la sense que et sembli artificial, necessites aquest espai perquè les coses, per minses que siguin, floreixin al seu aire.

Carner quan ja ets a l'èxit i només et cal la higiene de la decadència, les Nabis pels moments on la ingenuïtat sembla un valor.

La gent segueix espantada amb Grècia. Al marge de si el progrés és possible en aquesta línia o se l'ha de buscar en algun altre fenomen, sembla que la desgràcia sempre acaba venint per aquí. Aquests dies sento parlar de quan a Espanya hi havia pessetes. Expliquen tot d'anècdotes sobre aparells que valien tants diners i que ara ja no existeixen.


Imatge: Felix Vallotton