Dilluns, 29 de juny

Primer matí aturat. La xarxa, en singular o plural, va plena de la situació a Grècia. Sembla que el referèndum que Tsipras vol fer és una mica falaç. Poden votar els grecs si volen o no tornar allò que deuen? Poden votar els grecs sobre les condicions que els creditors posen? Això últim sembla que és el que es vol sotmetre a referèndum. Tanmateix, crec que realment votaran les conseqüències de no acceptar-les, perquè el president no hagi de veure-se-les atribuïdes. 

Predomina la sensació que no fem gaire falta quan estem a la reserva, i que més aviat si maldem per fer-nos un forat ens fotran una terregada d'impostos o, si tenim èxit, els clients se'ns posaran infinitament pesats. Els diners, quan falten, ens maten, i quan els tenim, ens tornen nens. Hom pot veure's mort i atenent nens tot el dia, i bé...

Els liberals sembla que estan prenent posicions als mitjans. D'una banda, els liberals. De l'altra, els argentins. Quan falta abundància, hem de fer de les teories el nostre sòl o el nostre cel. Ja ningú aspira  a l'abundància permanent, ni tan sols a la materialitat com a base o com a objectiu. Queda clar que el nostre estat natural és el símbol i el pensament, i en tot cas, qui consumeix busca distreure-se'n.










Pintura: Byoung-choon Park