Dies d’una gran convulsió familiar. Sembla que ens tocarà ser molt responsables. Ja fa temps que s’ensuma millor ser lliure, responsable i carent, que anar bé i tenir-ho tot lluny. Prefereixo tenir misèria i consciència dels límits que no entendre què passa.
La cançó que diu:
El telègraf ens va donar confiança
Abans, era el silenci i el pànic que comportava
El cel era el llençol més blanc
Hi escríviem línies
perquè els nostres pensaments es puguessin trobar
a través de cables negres i freds
portem les nostres intencions fins el pont
i les tornem a casa
Estaria tot tan clar amb les línies esborrades
i el silenci restaurat?
Els nois d’avui escriuen a les parets
als carrers de nit
als suburbis sense nom
És destrucció o protesta sigilosa
contra la soledat?
El tren és a la via
pesa molt i és tot el que en sabem
el nostre missatge necessitarà un vaixell
per viatjar a través d’oceans
que d’altra manera no es poden creuar
Ondula amb les onades
i asserena l’aigua perquè puguem estar tranquils
Ondula amb les onades
i asserena l’aigua perquè puguem estar tranquils.