Divendres, 10 de juliol de 2015

Com això de les 'presentes sucesiones de difunto', penso que no existeix identitat present, que aquell qui parla i sembla ser-hi ara, és el passat.

He escrit que

Si estàs bé, no escriguis.
Si escrius malament és que has estat pitjor.
Vestir formal afavoreix el pensament abstracte.
Banyar-se en sal torna el temps enrere.
 Una bossa de plàstic transporta coses amagades, o mig amagades si és blanca, com escriure de debò al vespre.
Mirar la gent que passa és estar assegut, no mirar la gent és caminar, caminar és tenir el pensament aturat, el pensament és la mirada.