De tornada a casa, m'he trobat un amic que està into drugs. Fa no gaire, vaig visitar a una amiga que està into drugs.Totes les drogues són nocives però n'hi ha algunes que, semblant-ho menys, et poden arribar a fer més mal. Tot depèn de les teves necessitats. Qui no tendeix a la droga?
Tothom té sempre una droga fonamental i la té ben aïllada al centre del seu dia, com un focus. Salva sia la part en què et dóna treva, quan et situes per un moment al marge del temps. Però les drogues es realimenten, així que només tolero drogar-se una mica a la gent que té per droga constituent la mediocritat, que és una droga negativa en el sentit que obstrueix. Així probablement no hi ha crisi i es va passant, enganxat a alguna cosa.
Llevat d'aquest cas, tenim un problema amb la realimentació, quan dues drogues s'encadenen en la mateixa línia; quan tens un focus seductor i per enfrontar-t'hi guardar la roba et sembla un destorb. Només vols sintetitzar la realitat i accelerar-la per entendre del tot el focus i habitar-lo el més purament millor, a desgrat de totes aquelles coses que menysprees perquè no ho són.
És un excés de confiança en allò més saturat del teu intel·lecte, que són els sentiments. Cal molta elegància d'esperit per no sucumbir a la saturació interior i entregar-s'hi, com si fossis un niñato de fotolog però de la hipertensió i la crisi estomacal, delerós de construir la teva identitat només escoltant-te. El primer cop que vas saber tocar el contrast i posar filtres al photoshop et va semblar que allò era literalment el màxim, però ara què vols que et digui, molt maco ha de ser i sospito si no m'estic passant de teenager. Doncs igual: per molta sang que per dins corri, la teva pròpia distorsió ja és prou problema.
Mai de la vida s'ha de donar corda a una passió fins el punt de quedar cec a d'altres que no et consumeixin. A la merda la retòrica de la concentració i del bell cadàver. Ezra Pound era un bèstia i el temps no és el mal; o només perquè passa. L'elegància ha de ser el vector cardinal i s'ha de saber saltar, fer el pas a banda. És una lluita sorda i constant no amb resistència sinó a favor d'ella i de tots els plaers generosos que la teva integritat de ben segur et brindarà algun dia.