Les coses sempre són una mica difícils d'entendre. Després de tu, vaig buscar el que no eres tu. Vaig creure saber el que et faltava, dins la meva jerarquia totalment equivocada.
Passat el temps, la teva bondat es reivindica i fa molt que sé quin era el bàndol adequat i que acabarà bé la teva pel·lícula. A les fotos surts molt guapa, fent coses que jo no faig: passeges pel carrer de nit, vibres amb partits de futbol; i totes tenen aquest to tan ordinari, tan prescindible... Jo sempre sembla que vagi a alguna banda.
Vaig cometre un error amb tu i tot serà un retorn a la senzillesa, que mai hauríem d'abandonar. La teva clarividència em fa sentir petit; tant, que si vaig al teu barri és la teva pell.