Va, vine a tocar l’himne de la gloria, alça la veu per
celebrar els dies malgastats al cafè de l’estació. Aprèn el significat de
l’existència per quotes quinzenals. Va, vine a compartir aquesta època daurada amb mi, al meu
apartament d’una sola habitació. I si al final no va enlloc, tant se val,
hauran estat els nostres dies de glòria.
La meva cara no crida l’atenció i els meus pensaments són
convencionals. Vaig experimentar amb substàncies i només vaig aconseguir
prendre mal; acostumava a fer l’I-Ching però després vaig haver de pagar el
comptador. Ara no puc veure futur però com a mínim sé usar un fogó. La cosa no
ha de millorar gaire de com està, perquè estem vivint així els nostres dies de
glòria.
Podria ser un geni només si hi posés cap, i podria fer
qualsevol cosa només amb que m'hi pugués acostar. Ens van criar en plena cursa espaial, i ara esperen que netegem lavabos. Quan has vist com de gran és el món, com pots
quedar-te amb això? Si em vols, em quedaré dormint a aquests dies de glòria.
Aquests dies de glòria poden passar factura, així que
atrapa’m abans no em converteixi en or. ‘Bé, sí, ens agradaria sentir la teva
història, sempre i quan ens digui on som, i que on som és on se suposa que hem
de ser’. Va, fes-te la idea, no
necessites ningú més; i jo prometo que tampoc em vendré aquests dies a ningú que
no siguis tu.