Ens hem d'acostumar a tenir coses o a no tenir-les? En tal cas, quina és la millor manera d'acostumar-s'hi, tenint-les o no tenint-les? Trobo que em costa assaborir determinats moments, però ahir en tenia raons. Per algú obsedit amb confeccionar un relat com jo, queda demostrat que, més enllà de les propietats o de les seguretats de les posicions consolidades, els atreviments, les decisions són allò que dóna continuïtat a les identitats. Cada atreviment sembla inaugurar una època, encara que potser precisament es tracta de no donar-hi importància per no quedar-se a mitges.
M'he llevat com m'agrada: sol, per bé que he anat a dormir sol que és una cosa que no em fa especial gràcia. Els pares han anat a Andorra amb l'empleada, i jo m'he negat, exactament em vaig negar ahir a acompanyar-los de matinada i avui ho han sabut. Hagués dedicat el dia a aprofitar la circumstància de ser-hi, i no hi ha cap raó per ficar-se voluntàriament a aquesta voràgine si no és clar si m'hi hagués comportat, oposada l'empipadora perspectiva d'un dia sol i tranquil a casa.
Escriure, fer exercici i pensar en el negoci. El jo, l'ara i el demà, totes elles fecundes i realimentant-se. Sembla que ahir la Maria va donar amb una fórmula bastant adequada per nodrir el temps que ens conforma. M'he adonat que m'agrada escriure sentint parlar gent, funciona millor que la música.