Encetat el dorian gray, el trobo un d'aquells llibres que m'acabaré perquè tenen un punt de gràcia i està ben clar quins trossos s'han de llegir ràpid i on cal treure punta. Em sembla molt interessant la manera que té Wilde de donar vida a una realitat tan intensa a partir d'una seqüencialitat vaporosa.
No vull utilitzar el meu coneixement per discutir amb me mare un mil·límetre més enllà del que representa la legítima defensa, i he de pensar sobre aquest mateix aspecte en relació amb mon pare. Amb l'ensopegada d'ahir nit creia que dormiria pitjor, però ha fet mal temps, fins i tot al dematí, i això em converteix en una pedreta molla i suficient.
Necessito un abric prim, tirant a llarg i marró. I en aquest pòsit de paràgraf, he estat buscant coses de l'Stephen Mitchell i em recorda a un directiu d'Apple en l'aparença bonhomiosa, però no els veig ni rastre de decisió. En deuen tenir, perquè no serien on són.