La euforia de la Transición nos hizo confiar demasiado en la política, y esperar mucho de ella, y creímos estúpidamente que la gente estaría a la altura de su responsabilidad, cuando, en realidad, la única salida es y siempre ha sido personal, y la única solución individual. Por eso en Londres, que es la democracia más antigua, tienen los clubes privados más extraordinarios.Jo em preuo de ser molt liberal però estic acostumant a assaborir la necessitat de matisar-me sense perdre potència, i aquí ve un matís: la unitat de decisió més perfecta és l'individu, però també perquè és la més irreprotxable; ningú es culpa amb prou credibilitat de les seves pròpies decisions. Ara, caldria veure si a banda de la més acabada, també és la unitat més temperamental.
Sempre que faig exercici, em sembla obrir aquestes portes Huxley per les quals veig solució a tot sorgint des d'un mateix, per no renegar completament de la cosa. Ahir la contenció va permetre que tingués una no discussió amb algú, però com que aquest algú té el sentit de la crítica molt afilat, sí que ho va percebre com a tal. Dos eriçons intentant no fer-se mal, Schopenhauer. He demanat perdó per la forma imperativa del 'disculpa', que és, de moment, la única que no em sembla cursi i falsa.